Teatre Romea

"Incendis" al Romea a partir del 21 de Febrer

2012-02-21T05:13:00.000-08:00

Autor: Wadji Mouawad
Traducció: Cristina Genebat
Direcció: Oriol Broggi

Repartiment:
Clara Segura
Julio Manrique
Xavier Boada
Màrcia Cisteró
Xavier Ricart
Xavier Ruano
Clàudia Font

Espai escènic: Oriol Broggi i Sebastià Brosa
Vestuari: Berta Riera i Bàrbara Glaenzel
Il·luminació: Albert Faura

Producció: la perla 29

SINOPSI

Incendis és una obra contemporània amb aquell regust de clàssic que té una història terrible, èpica i tràgica. Gairebé una epopeia: la vida de tota una família, d’un grup de gent, d’un poble, d’una civilització cultural. Incendis és una obra absolutament contemporània, escrita fa pocs anys i és alhora una gran història tràgica que sembla que vingui del fons dels temps, per emocionar als qui la fan i als qui la veuen.

Últimes funcions de ‘Qui té por de Virginia Woolf?’Només fins al 12 de febrer

2012-01-26T03:19:00.000-08:00

Qui té por de Virginia Woolf?, el nou muntatge del clàssic d’Edward Albee, amb direcció de Daniel Veronese, traducció de Josep Maria Pou, i amb Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Mireia Aixalà i Ivan Benet, encara el tram final de funcions al Teatre Romea abans de començar aquest mateix mes de febrer una extensa gira per tot Catalunya. El muntatge ha estat el gran èxit de la temporada teatral, acaparant els elogis unànimes de la crítica i gaudint d’una acollida espectacular per part del públic. L’obra, que ja han vist 40.000 espectadors, s’acomiadarà del Romea el diumenge 12 de febrer.

La crítica ha dit:

Pere Arquillué es confirma com a patrimoni artístic del teatre català.

Arquillué, en estat de gràcia, es fica en el personatge amb la cega obstinació de l’acròbata que es llança des del vertigen a un bassal. Un salt mortal que repeteix generós fins a l’extenuació i fins a deixar exhausts –i meravellats- els espectadors.

Juan Carlos Olivares (Time Out)

Combat sense pausa.

Els intèrprets surten per la porta gran.

Enorme treball de Pere Arquillué.

José Carlos Sorribes (El Periódico)

Devastador. Daniel Veronese s’ha guanyat un excel·lent cum laude.

L’actuació d’Arquillué és colossal; Vilarasau és la pura perfecció; Aixelà una deliciosa estupefacta i Benet un impecable secundari.

Formidable la traducció de Josep Maria Pou, continguda i exacta en l’exabrupte pirotècnia textual d’Albee.

Joan-Anton Benach (La Vanguardia)

Combat antològic.

Santi Fondevila (ARA)

Funcions de dimecres a divendres a les 21h, els dissabtes a les 18.30h i les 21.30h i els diumenges a les 18.30h

--------------------------------------------------------------------------------------

I el 22 de febrer s’estrena al Romea Incendis, de Wajdi Mouawad. Una producció de La Perla 29, amb direcció d’Oriol Broggi i amb Julio Manrique, Clara Segura, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Claudia Font, Xavier Ricart i Xavier Ruano.

Incendis és la història d’una jove libanesa, d’una zona rural, analfabeta i molt enamorada del jove Nawal. Incendis també és la història d’una dona ferida, que aprèn a llegir i a escriure seguint el desig fervent de la seva àvia, que la convida a sortir de la misèria i la foscor. És la història d’una mare que guarda silenci, un pesat i llarg silenci, i que un dia decideix no parlar mai més. És la història dels fills d’aquesta dona, que un cop ella mor, es veuen obligats a buscar i entendre quina és la seva història. Aquests, obligats a mirar enrere, troben la veritat dels seus orígens i comprenen quin ha estat el pes que ha arrossegat durant tants anys la seva mare. El que descobreixen és una història personal però també la història de tot un país i una cultura. Incendis és clarament una tragèdia moderna amb reminiscències clàssiques. Uns personatges que lluiten aferrissadament contra un destí que els va en contra. Una adaptació moderna del mite d’Èdip però que s’embranca amb un món complex i feroç com és el d’avui.

Entrades ja a la venda

Funcions del 21 de febrer al 22 d’abril. De dimarts a divendres a les 20.30h, els dissabtes a les 21h i els diumenges a les 18h.

Estrena el dimecres 22 de febrer a les 20.30h

Twittcol·loqui amb els actors de ‘Qui té por de Virgina Woolf?’

2011-11-10T09:19:00.000-08:00

Dijous 17 de novembre a les 22.45h

El Teatre Romea, amb la voluntat d’acostar creadors, actors i públic, continua amb la iniciativa iniciada amb Conte d’Hivern i ha organitzat un nou twittcol·loqui, en aquest cas sobre l’exitosa obra Qui té por de Virginia Woolf?, que tindrà lloc el dijous 17 de novembre després de la funció.

Els actors Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Mireia Aixalà i Ivan Benet parlaran sobre Qui té por de Virginia Woolf? i respondran a les preguntes formulades pel públic i pels twittaires que vulguin seguir el col·loqui des de casa.

A partir de les 22.45h el diàleg que es generi es podrà seguir a través del twitter del Teatre Romea i al hashtag #twitteatre.

Al Teatre Romea hi haurà accés obert a la xarxa Wifi.

Torna #twitteatre, els twittcol·loquis del Romea

2011-11-08T04:01:00.000-08:00

El Teatre Romea es vesteix de gala per rebre, per segona vegada, el Twittcol·loqui. Uns mesos després del de ‘Conte d’Hivern’ tornem a apostar per aquesta innovadora iniciativa amb ‘Qui té por de Virginia Woolf?’.

foto d'@annits al Twittcol·loqui de ‘Conte d’Hivern’

Els Twittcol·loqui és una forma única de conversar i debatre entre el públic i els actors, tant presencialment com mitjançant la xarxa. La gran aposta d’aquesta temporada del Teatre Romea, ‘Qui té por de Virginia Woolf?’, no podia quedar-se’n al marge i el proper dijous 17 de Novembre, just després de la funció, els espectadors podran parlar sobre l’obra amb els quatre protagonistes. Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Mireia Aixalà i Ivan Benet respondran les preguntes que arribin de la platea i també via Twitter amb aquells qui vulguin seguir l’acte des de casa. Per a enviar les vostres preguntes podeu usar el hashtag o etiqueta #twitteatre o mencionar el Twitter del Teatre Romea durant tot el dia i, a partir de les 22’45h anirem traslladant les vostres preguntes a l’escenari.

Si vols assistir presencialment al Twittcol·loqui pots aconseguir la teva entrada a través de Promentrada VIP.

Fundació Romea: Don Juan Tenorio per Tots Sants al Romea i a Sant Cugat

2011-10-19T12:37:00.000-07:00

Dimecres, 2 de novembre a les 20 h al Teatre Romea Dilluns, 7 de novembre a les 20 h Teatre-Auditori Sant Cugat
*IV edició lectura dramatitzada* *Don Juan Tenorio, de José Zorrilla*
VENDA D’ENTRADES A CATALUNYACAIXA Mecenes, patrons i protectors 10€ Clients CatalunyaCaixa i Socis Club TR3SC 10€ Entrada general 15€

La nostra iniciativa de recuperar la tradició fortament arrelada al teatre català de representar per Tots Sants Don Juan Tenorio, de José Zorrilla, ha tingut molt bona acollida del públic en les tres edicions anteriors. Per això, en la passada edició, el Teatre-Auditori Sant Cugat s’hi va sumar.

Enguany, la quarta edició del clàssic, tindrà lloc al Teatre Romea de Barcelona dimecres, 2 de novembre a les 20 h, i per segona vegada, al Teatre-Auditori Sant Cugat, dilluns 7 de novembre a les 20 h.

La lectura dramatitzada dirigida per Carles Canut, comptarà amb un repartiment d’actors de primer nivell,

Pere Arquillué, Don Juan Tenorio, Anna Ycobalzeta, Doña Inés, Lloll Bertran, Brígida, Gonzalo Abril, Pascual, Jordi Andújar, Marcos Ciutti, Joan Berlanga, escultor, Jordi Brau, Don Luis Mejía, Antonio Calvo, Gastón, Rafael Calvo, Don Rafael de Avellaneda, Marta Domingo, Lucía, Mario Fernández, narrador, Camilo Garcia, Don Gonzalo de Ulloa, Miguel Angel Jenner, Capitán Centellas, Àngela Jové, Abadesa de las Calatravas, Victòria Pagès, Doña Ana de Pantoja, Jaume Pla, Don Diego Tenorio, Mingo Ràfols, Cristófano Buttalleri i Nesa Vidaurrázaga, Tornera de de las Calatravas.

Per a més informació:

Fundació Romea per a les Arts Escèniques

Yolanda Gómez i Cristina Sanjuan
93 318 14 31

info@fundacioromea.com

Us podeu descarregar el dossier de premsa aqui.

Roda de premsa i passi de gràfics de ‘Qui té por de Virgina Woolf?’:

2011-10-13T17:12:00.000-07:00

Roda de premsa: Dilluns 17 d’octubre a les 13h

Passi de gràfics: Dimecres 19 d’octubre a les 18h

Us convoquem a la roda de premsa de presentació de l’espectacle estel·lar de la temporada teatral barcelonina: un nou muntatge del clàssic d’Edward Albee, Qui té por de Virgina Woolf?, amb direcció de Daniel Veronese, traducció de Josep Maria Pou, i amb un repartiment de luxe encapçalat per Emma Vilarasau i Pere Arquillué i que compta també amb Mireia Aixalà i Ivan Benet. La roda de premsa tindrà lloc el dilluns 17 d’octubre a les 13h al Teatre Romea. El passi de gràfics es farà el dimecres 19 d’octubre a les 18h .

El George i la Martha s’estimen, s’odien i es necessiten. Coneixen perfectament les seves debilitats i com increpar l’un a l’altre. George és un professor d’història; la Martha és la seva dona i la filla del rector de la universitat. Tant l’un com l’altre se senten frustrats i tenen greus problemes d’alcoholisme. Una nit de dissabte es reuneixen amb un altre professor de l’escola i la seva dona, i el que comença com una agradable vetllada de dissabte acaba com un autèntic malson. El George i la Martha comencen a humiliar-se i maltractar-se davant de l’altra parella. Tots quatre se submergeixen en una espiral d’odi que acaba per destapar les emocions més internes de cadascun d’ells. ‘Qui té por de Virginia Woolf?’ és el retrat de la societat americana i l’anàlisi d’un mal nacional: l’engany a la parella.

Qui té por de Virgina Woolf?

Roda de premsa: Dilluns 17 d’octubre a les 13h al Teatre Romea

Passi de gràfics: Dimecres 19 d’octubre a les 18h al Teatre Romea

Funcions prèvies: A partir del 21 d’octubre

Estrena: Dilluns 24 d’octubre a les 21h

Horaris de les funcions:

De dimarts a divendres a les 21h

Dissabtes a les 18.30h i les 21.30h

Diumenges i festius a les 18.30h

Entrades de 17 a 28 euros

Punts de venda:

Taquilla del Romea (C/ Hospital, 51), el servei de Telentrada de CatalunyaCaixa

(www.telentrada.com / 902 10 12 12) i Taquilla Tiquet Rambles (Palau de la Virreina – La Rambla, 99)

Preus especials per a grups a Promentrada:

(www.promentrada.com /93 309 70 04)

Per a més informació i per concertar entrevistes:

Gerard Gort / premsa@focus.cat / 93 309 75 38

Dogville

2011-10-03T09:00:00.000-07:00

Al Teatre Romea, de l'11 al 16 d'Octubre de 2011

AUTOR: Lars Von Trier
VERSIÓ: Christian Lollike
TRADUCCIÓ: Susana Cepa
DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ: Nina Reglero

REPARTIMENT:
Marta Ruiz de Viñaspre
Carlos Pinedo
Carlos Tapia
Maribel Carro
Carmen Gutiérrez
Pablo Rodríguez
Carlos Cañas
Xiqui Rodríguez
Olga Mansilla
Javier Vilorio
Beatrice Fulconis
Raúl Escudero
Javier Semprún
Carlos Nuevo

MÚSICS:
Javier Vilorio
Pablo Rodríguez
Raúl Escudero
Fernando Su
Javier Magallanes
César Tejero

ESPAI ESCÈNIC: Carlos Nuevo
VESTUARI: Rayuela Producciones Teatros i F.A.Q (Madrid)
IL·LUMINACIÓ: José Montero
SO: David Hernández

CAP TÈCNIC DEL TEATRE: Txema Orriols

FOTOGRAFIES: Marta Vidanes
MÀRQUETING I COMUNICACIÓ: Publiespec
PREMSA: Gerard Gort
APLICACIONS GRÀFIQUES: sSB

COPRODUCCIÓ: Rayuela Producciones Teatros i La Fundación Siglo para las Artes de Castilla y León

COL·LABORACIÓ: Azar Teatro

El feixisme dels pobres

El poble de Dogville acollirà amb amabilitat extrema a la seva nova veïna Grace fins que descobreix que pot resultar perillosa, aleshores el tracte que li dispensen va guanyant en crueltat. El punt de partida per articular la proposta es basa en la recerca d’un espai escènic flexible, que permeti la fluïdesa de l’anècdota sense circumscriure-la a un temps i a un lloc concret. Von Trier descriu Dogville com un poble miner i és precisament l’entorn miner el que defineix l’estrat social del poble, gent humil i aïllada. L’antagonista Grace és una dona diferent a ells, de classe social més elevada i més culta, però amb unes circumstàncies extremes: s’està escapant d’algun perill i es troba desemparada. Plantegem “el poble” com un espai de joc des de dos àmbits: l’espai públic i l’espai íntim de cada veí. Per aconseguir aquesta dualitat funcional projectem l’espai escènic prenent com a referència els vestidors de les mines de carbó. Allí cada miner disposa d’un penjador amb una cadena amb les seves pertinences. Allò individual queda representat pels estris de cada personatge. Cadenes que descriuen i defineixen cada individu a través de les seves propietats i conceptualitzen els lligams que ens uneixen a les nostres circumstàncies o a un rol social. Grace és encadenada per evitar que fugi. Partint d’aquest fet establim l’ús de les cadenes com a definició de l’àmbit social de l’espai. La seva utilització possibilita la concreció física i plàstica de l’opressió del grup sobre l’individu. L’actor és per descomptat el centre de gravetat del muntatge, i la força de la posada en escena consisteix en aconseguir fluïdesa amb el text i energia amb l’acció. Els personatges són com peces d’un trencaclosques, tot enfortit amb la generosíssima entrega dels actors, que s’enfronten al límit de la seva ètica, per intentar descobrir què hi ha de nosaltres en aquest poble perdut de les muntanyes Rocoses.

Nina Reglero

Entrades ja a la venda

Compte enrere per a l’estrena de ‘Qui té por de Virgina Woolf?’

2011-09-30T04:02:00.000-07:00

Falten 25 dies

El 24 d’octubre s’estrenarà al Teatre Romea l’espectacle estel·lar de la temporada teatral barcelonina: un nou muntatge del clàssic d’Edward Albee, Qui té por de Virgina Woolf?, amb direcció de Daniel Veronese i amb un repartiment de luxe encapçalat per Emma Vilarasau i Pere Arquillué i que compta també amb Mireia Aixalà i Ivan Benet.

Quan tot just falten 25 dies per a l’estrena oficial us presentem la imatge del cartell.

El George i la Martha s’odien. Coneixen perfectament les seves debilitats i com increpar-se. El George és un professor d’història amb un greu problema d’alcoholisme i la Martha és una dona frustrada i irritable. Quan una nit de dissabte es reuneixen amb un company de la feina i la seva dona per passar un estona agradable, la vetllada esdevé un autèntic malson. Tots quatre s’endinsen en una espiral d’odi que acaba destapant les emocions més profundes de cadascun d’ells. ‘Qui té por de Virginia Woolf?’ és el retrat de la societat americana del moment i l’anàlisi d’un mal nacional: l’engany.

Qui té por de Virgina Woolf?

Funcions prèvies: A partir del 21 d’octubre

Estrena: Dilluns 24 d’octubre a les 21h

Horaris:

De dimarts a divendres a les 21h

Dissabtes a les 18.30h i les 21.30h

Diumenges i festius a les 18.30h

Entrades ja a la venda
al Telentrada de CatalunyaCaixa:

Parla el director de 'Llum de guàrdia'

2011-08-27T10:08:00.000-07:00

Feia temps que tenia ganes de fer un espectacle de creació. De tancar-me amb un grup d’actors (els meus còmplices habituals, que conec i estimo i admiro) en una sala amb només unes quantes idees al voltant d’un tema i moltes ganes de treballar i deixar que anés apareixent una història. Doncs bé, això és el que hem fet, el que estem fent amb “Llum de guàrdia (Ghost Light)”, improvisar i deixar que la història aparegui, permetre que, d’alguna manera, s’acabi imposant. El nostre espectacle parla del teatre i dels seus fantasmes. Dels nostres fantasmes, doncs, dels fantasmes de tots aquells que ens dediquem al teatre. I també parla de cinema. De com el cinema dóna forma a les nostres pors a través del gènere de terror, creant-ne arquetips i models, de vegades tòpics i irrisoris, de vegades autèntics i personals, “monstres” que emmirallen la nostra pròpia “monstruositat”. També és un espectacle d’històries creuades, de frustració, de cerca, de lluita. Un grup es desfà i es torna a reunir. Crec que parlem del grup, de la necessitat del grup, de la seva importància i de la urgent necessitat d’aprendre a entendre, a relacionar-se amb “l’altre”.I crec, també, que parlem d’aquells que ens miren, que ens mireu. De l’espectador i de la seva mirada. Una mirada que, de vegades, ens causa terror, que sempre volem omplir i satisfer. I que, per sobre de tot, ens fa falta.

Julio Manrique

Roda de premsa de presentació de la temporada 2011-2012

2011-08-26T10:00:00.000-07:00

Presentació de l’espectacle Llum de guàrdia
Dimecres 31 d’agost a les 12 h al Teatre Romea

Dimecres 31 d’agost a les 12 h al Teatre Romea tindrà lloc la roda de premsa de presentació de la programació de la temporada 2011-2012 al Teatre Romea (C/ Hospital, 51). L’acte comptarà amb la participació del nou director artístic del Teatre Romea, Julio Manrique, i del president del Grup Focus, Daniel Martínez.

Primer, Julio Manrique i la companyia de Llum de guàrdia, Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Xavier Ricart, Marc Rodríguez i Andrew Tarbet presentaran l’espectacle que inaugura la nova temporada a partir del 6 de setembre. Una producció del Teatre Romea, escrita a quatre mans per Sergi Pompermayer i el mateix Julio Manrique que també assumeix la direcció.

Posteriorment es donarà a conèixer la resta de la programació 2011-2012.

Llum de guàrdia

2011-08-24T08:05:00.000-07:00

Autors: Sergi Pompermayer i Julio Manrique
Direcció: Julio Manrique

REPARTIMENT:
Clara i Anna | Mireia Aixalà
Ivan Benet | Astor
Cristina Genebat | Mirta
Oriol Guinart | Àlex
Xavier Ricart | Charlie Marc Rodríguez | Abel
Andrew Tarbet | Josh

Escenografia: Sebastià Brosa
Il·luminació: Jaume Ventura
Vestuari: Maria Armengol
Espai sonor: Damien Bazin
Caracterització: Núria Llunell
Audiovisuals: Marc Lleixà
Moviment escènic: Ferran Carvajal
Ajudant de direcció: Raimon Molins

Direcció de producció: Amparo Martínez
Cap de producció: Maite Pijuan
Producció executiva: Marina Vilardell
Direcció tècnica: Miguel Montes

Ajudant escenografia: Elisenda Pérez
Ajudant de vestuari – sastressa: Clara Peluffo
Regidor: David Segú
Cap tècnic del teatre: Txema Orriols

Construcció de l’escenografia: Taller d’escenografia Jordi Castells

Premsa: Gerard Gort
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Reportatge Fotogràfic: David Ruano
Il·lustració cartell: Àlex Gallego
Disseny Gràfic: sSB

Primera representació al Teatre Romea el 6 de Setembre de 2011.

Agraïments: Optichic , Anna Aran , Catherine Hamilton , Juan Máñez , Francesc Foguet , Bar Mendizábal , Sílvia Quer i molt especialment a la gran Margarida Xirgu.

Sinopsi

14 de setembre del 2004.
Roda de premsa. Un grup d’artistes presenta la imminent estrena de l’espectacle “Xirgu” al Teatre Romea. Els seus membres mostren la seva millor cara davant els mitjans i es declaren satisfets amb l’espectacle que estan a punt d’estrenar. Un dels membres del grup, però, la Clara, una actriu-ballarina sordmuda, fa “esclatar” l’acte amb una sorprenent revelació: la llegenda segons la qual el fantasma de la mítica actriu catalana Margarida Xirgu es passeja pel Romea és certa. Ella ha vist el fantasma. I aquest li ha dit que l’espectacle no s’ha de representar. Malgrat les advertències de la Clara, la funció s’estrena. I la nit de l’estrena, es crema el teatre. “L’incendi del Romea” passarà a formar part, des d’aleshores, de la llegenda negra de la ciutat.

14 de setembre del 2011 (set anys després).
El Romea segueix tancat, pendent de reformes. I el grup que integrava “Xirgu” s’ha desintegrat. Els seus components han seguit diferents camins, tots ells apartats de l’escenari. Una estranya maledicció sembla perseguir-los d’ençà de l’incendi. L’arribada a Barcelona, però, després de set anys d’absència, d’en Josh L. Franklyn, l’antic director de “Xirgu”, convertit ara en cineasta de culte del gènere de terror, canviarà les coses. Una sèrie d’estranyes i violentes coincidències tornarà a reunir el grup al voltant del vell teatre abandonat.

Presentació nova temporada al Romea amb el nou director Julio Manrique

2011-08-10T00:13:00.000-07:00

El dimecres 31 d’agost es presentarà la temporada 2011-2012 del Teatre Romea, la primera dissenyada pel nou director artístic, Julio Manrique, que afaga el relleu de Calixto Bieito, qui ha exercit la direcció des de la temporada 1999-2000 fins a la 2010-2011. La temporada arrencarà el 6 de setembre amb les primeres funcions de ‘Llum de guàrdia (Ghost Light)’, l’espectacle que Manrique ha triat per encetar aquesta nova etapa del Romea i que dirigeix ell mateix, amb dramatúrgia de Sergi Pompermayer, i amb un repartiment amb Mireia Aixalà, Ivan Benet, Cristina Genebat, Oriol Guinart, Xavier Ricart, Marc Rodríguez i Abdreu Tarbet. Les entrades ja estan a la venda.

‘Desaparecer’ prorroga fins al 7 d’agost

2011-07-20T10:00:00.000-07:00

L’excel·lent acollida de la crítica i el públic ha propiciat que Desaparecer prorrogui les funcions al Teatre Romea fins al diumenge 7 d’agost, inicialment estava previst que s’acabés el 31 de juliol. L’espectacle concebut i dirigit per Calixto Bieito a partir de textos d’Edgar Allan Poe i amb Juan Echanove i Maika Makovski damunt de l’escenari acapara elogis i les funcions acaben amb el públic dempeus. Un muntatge, coproduït pel Festival Grec i el Teatre Romea, que després de Barcelona es podrà veure en escenaris de diferents punts de l’estat i a més farà gira internacional amb representacions en ciutats com Venècia, París i Seül, entre d’altres.

La crítica ha dit:

Bieito logra sintetizar el espíritu de Poe en un espectáculo extraordinario, una experiencia sensitiva y poética.

Sublime dramatización-concierto.

Antonio J. Navarro (Guía del ocio)

Pura màgia.

Echanove impacta amb les seves recreacions d’esgarrifós realisme interpretatiu.

Makovski captiva amb les seves cançons i el seu misteriós i elegant deambular per l’escenari.

Impossible no sentir com es posa la pell de gallina.

César López Rosell (El Periódico).

Echanove se luce con ‘El gato negro’.

Begoña Barrena (El País).

Una revelació escenogràfica de bellesa excepcional.

Joan-Anton Benach (La Vanguardia).

L’atractiva seducció que destil·la Makovski esdevé meravellosa.

Joaquim Armengol (AVUI / El Punt)

Desbordant interpretació d’Echanove.

Toni Mata. (Regió 7)

75 deliciosos y sobrecogedores minutos de buen teatro.

Espectáculo lleno de fuerza y emotividad.

María José Ragué (El Mundo)

Desaparecer

2011-06-21T10:00:00.000-07:00

Calixto Bieito
Teatre Romea • de l'1 al 31 de juliol
Espectacles en cartell al Teatre Romea emmarcats dins del Festival Grec 2011

Espectacle a partir de textos d’Edgar Allan Poe

Direcció: Calixto Bieito
Dramatúrgia: Calixto Bieito

Intèrprets:
Juan Echanove
Maika Makovski

Música original: Maika Makovski
Escenografia: Aida Guardia
Il·luminació: Calixto Bieito / Txema Orriols
Vestuari: Marian Corominas
Espai sonor: Jordi Ballbé
Caracterització: Toni Santos
Ajudant de direcció: Raimon Molins
Fotografia: David Ruano

Traducció dels contes d'E.A. Poe: Julio Cortázar

Una producció del Grec 2011 Festival de Barcelona i el Teatre Romea.

Sinopsis

"El corb", "El gat negre"... A partir dels coneguts textos de l’autor nord-americà Edgar Allan Poe, el prestigiós director d’escena Calixto Bieito crea un espectacle que es fonamenta en el talent d’un dels grans mestres del relat curt, en la saviesa interpretativa de l’actor Juan Echanove i en la música d’una de les veus amb més caràcter del panorama actual, la de Maika Makovski. El resultat és una peça singular i amb una marcada personalitat, que és la segona col·laboració entre Bieito i Echanove després de l’èxit de Plataforma, una proposta estrenada el 2007 i basada en la novel·la de Michel Houellebecq.

Voices

2011-06-14T10:00:00.000-07:00

Calixto Bieito / Marc Rosich
Teatre Romea • 19 i 20 de juny
Espectacle en cartell al Teatre Romea emmarcat dins del Festival Grec 2011

Direcció: Calixto Bieito
Dramatúrgia: Calixto Bieito, Marc Rosich

Intèrprets:
Flemming Enevold
Tammi Øst
Kaya Brüel
Morten Eisner
Ane Trolle
Blæs Bukki
Amb la participació del Cor Vivaldi - Petits cantors de Catalunya

Textos i música: Primo Levi, Fritz Zorn, Jaime Gil de Biedma, Tom Kristensen, Chris Cleave, Julio Gómez, Víctor M. Amela, Johann Sebastian Bach, Gabriel Fauré, PJ Harvey, Andersson & Ulvaeus, Trent Reznor, Nick Cave, Anja Gabarek, Gavin Bryars, Tom Waits, Phil Phillips, Blæs Bukki, Ane Trolle, (entre altres)

Composicions originals i arranjaments: Sofus Forsberg, Peder, Jaewer Jaev, Gert Sørensen
Escenografia: Rebecca Ringst
Vestuari: Ingo Krügler

Equip Betty Nansen Teatret
Cap tècnic: John Jensen
Ajudant tècnic: Aage Gerhard Nielsen
Cap d’il·luminació: Fabián Carvallo
Ajudant d’il·luminació: Jens Sivert Lendorph Christensen
Regidoria escènica: Ken Tommy Nielsen
Tècnic de so: Christian Jensen
Vestuari: Soraya Alaydrus

Equip Teatre Romea
Cap de producció: Maite Pijuan
Producció executiva: Noemí Díaz
Direcció tècnica: Miguel Montes
Cap tècnic: Txema Orriols
Tècnic d’il·luminació: Xavier Alzina
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Premsa: Gerard Gort
Aplicacions gràfiques: sSB

Una coproducció de Betty Nansen Teatret de Copenhaguen (Dinamarca) i el Festival Internacional de Bergen (Noruega).

Espectacle en danès sobretitulat en català per Softitular

Sinopsis

Un eixam de veus, un formiguer de crits desesperats, un magma que batega i que ens enfronta a les nostres pors. La idea a partir de la qual neix Voices és crear, inspirats per les passions de Bach, un oratori modern que, en comptes de tenir com a tema central el tortuós camí de Jesús cap a la creu, se centri en el patiment de l’home, el patiment que implica el seu pas per la Terra.
La forma que ha pres finalment aquesta passió nostra és la d’un collage de textos i músiques que volen mostrar una panoràmica de l’angoixa de l’home d’avui.
Aquesta visió, que de bon començament semblava força àmplia, s’ha acabat centrant, durant el procés de creació de l’espectacle, en el tema de la mort. Així, de la mateixa manera que les passions barroques ens descriuen els últims dies de la vida de Crist segons els evangelis, nosaltres hem volgut parlar de la nostra existència dolorosa a partir d’uns personatges que veuen planar sobre ells l’ombra de la mort i que veuen proper el final de la seva vida.
Marc Rosich

Companyies Internacionals al Teatre Romea

2011-06-10T10:00:00.000-07:00

Exposició de fotografies i cartells del fons històric del Teatre
A partir del 9 de juny, al vestíbul del Teatre Romea
Entrada lliure

Amb la col·laboració de la propietat del Teatre Romea i el Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

Amb motiu de l’estrena de People, Cars & Oil, col·laboració entre el Schauspiel Stuttgart (Teatre Estatal de Stuttgart) i el Teatre Romea

Al llarg de l’última dècada, sota la gestió del Grup Focus i la direcció artística de Calixto Bieito, el Teatre Romea s’ha situat com un centre de producció teatral de referència internacional, amb espectacles que han assolit gran èxit i reconeixement de la crítica als escenaris del Regne Unit, França, Alemanya, Noruega, Itàlia, Finlàndia, Veneçuela, Mèxic i Buenos Aires. El Romea ha estat també capdavanter en el lideratge de coproduccions internacionals i en la col·laboració amb artistes d’arreu, com és el cas del projecte People, Cars & Oil, coproducció del Romea i el Teatre Estatal de Stuttgart en què un equip mixt d’artistes catalans i alemanys ha treballat en la creació de dos espectacles, Das Gestell, interpretat per la companyia d’aquest teatre alemany i Car Wash (Tren de rentat), amb repartiment català.

Aquesta és la història recent, però la vocació internacional del Teatre Romea ve de lluny. Al llarg de la seva història, aquest emblemàtic teatre ha rebut en nombroses ocasions artistes de renom internacional. Amb aquesta petita mostra centrada en les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat, amb material provinent de l’arxiu de la propietat del Teatre Romea i el fons del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques i amb la col·laboració del director escènic i gestor teatral Josep Anton Codina, només pretenem mostrar al públic més jove del Romea algunes de les grans companyies (la gran majoria encara en actiu, com l’Old Vic Theatre o el Teatre Negre de Praga) i artistes de renom internacional (com Vittorio Gassman o Lindsay Kemp) que han pujat a l’escenari del Teatre Romea i recollir els records d’algú que va viure aquells moments per entendre el que va significar en aquells moments per al nostre teatre i la nostra ciutat descobrir el que es feia als escenaris de la resta del món.

People, Cars & Oil.(Persones, Cotxes & Gasolina).Das Gestell i Car Wash

2011-05-25T12:48:00.001-07:00

Dues ciutats, dos espectacles nous en un projecte comú.

Das Gestell (El prototip)
Autor: Soeren Voima
Direcció: Josep Galindo

Repartiment:
Monika · Marietta Meguid
Lasse · Jörg Petzold
Torben · Christian Schmidt
Jürgen · Michael Stiller
Imme · Nadja Stübiger
Karl · Till Wonka

Escenografia: Rebecca Ringst
Vestuari: Irmela Schwengler
Música: Andrew Zbik
Disseny de llums: Stefan Bolliger
Coreografia: Tono Jessen
Dramatúrgia: Christian Holtzhauer

Ajudant de direcció: Janek Liebetruth
Traducció: Eva Salom Martínez
Ajudant de escenografia: Anne Brügel, Aída Guardia
Ajudant de vestuari: Ann-Kristin Danzinger

Producció: Christian Holtzhauer

Equip tècnic
Direcció tècnica: Michael Haarer
Coordinació tècnica: David Wrobel
Disseny de llums: Stefan Bolliger y Adrian Gross
Maquinistes: Rolf Chekaba y Benedikt Wille
Vestuari: Irmela Schwengler
Attrezzo: Hannah Bulmer
Vídeo: Marina Bücheler

Espectacle en alemany amb sobretítols en català

Car Wash (Tren de rentat)
Autor: Marc Rosich
Direcció: Annette Pullen

Repartiment
Ingrid · Carme Poll
Irene · Cristina Gàmiz
Damián · Oriol Genís
Luis · Jordi Andújar
Sira · Mirèia Pàmies
Aurora · Mercè Aránega

Escenografia: Rebecca Ringst
Vestuari: Barbara Drosihn
Disseny de llums: Stefan Bolliger
Dramatúrgia: Kekke Schmidt
Ajudant de direcció i traducció: Sarah Bernardy
Ajudant d’escenografia: Aída Guardia
Directora de producció: Amparo Martínez
Producció: Maite Pijuan
Director tècnic: Miguel Montes
Regidoria escènica: Marina Vilardell
Tècnic de llums: Miguel Ángel Arribas
Tècnic de so: Tarek Rayan

Cap tècnic del teatre: Txema Orriols
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Premsa: Gerard Gort
Aplicacions gràfiques: sSB

Espectacle en català i castellà

És una coproducció de Teatre Romea, Schauspiel Stuttgart i FÀCYL 2011
Estrena absoluta: Teatre de Stuttgart, 4 de maig de 2011
Estrena a l’estat espanyol: FÀCYL 2011 (Teatro Liceo, 6 de juny de 2011)

Al Teatre Romea del 9 al 12 de juny de 2011

Amb el suport del Fons Wanderlust Kulturstiftung des Bundes (Fundació Cultural Federal Alemana).

People, Cars & Oil: dos teatres europeus en un projecte comú

People, Cars & Oil és una singular col·laboració internacional en un projecte escènic únic i sense precedent a Catalunya, conformat per dues peces de nova creació; d’una banda, Car Wash (Tren de rentat), espectacle en català i castellà, escrit per Marc Rosich i sota la direcció d’Annette Pullen; i, d’altra banda, Das Gestell (El prototip), de Soeren Voima i amb la direcció de Josep Galindo, interpretat en alemany amb sobre títols en català. Les dues obres giren en torn a un mateix tema: fins a quin punt l’aparició de l’automòbil ha condicionat i influenciat les nostre vides? La crisi del sector automobilístic marca el fil conductor del projecte People, Cars & Oil (Persones, Cotxes & Gasolina), una coproducció de Teatre Romea, el Schauspiel Stuttgart i FÀCYL 2011 (Festival Internacional de las Artes de Castilla y León), que ha volgut adherir-se a aquesta nova iniciativa acollint l’estrena de l’espectacle a l’estat espanyol.

La peça de SoerenVoima, Das Gestell (El prototip), presenta a un activista ecologista que es trasllada a Stuttgart amb la seva família després de rebre una oferta de feina d’una important empresa automobilística. La feina consisteix a formar part de l’equip que dissenyarà un nou prototipus de cotxe no contaminant. Mentre l’antic activista té dilemes morals per col·laborar amb una indústria de la qual encara es malfia, de nit, la seva dona somia un món dominat per cotxes.
Espectacle en alemany amb sobretítols en català

D’altra banda, Car Wash (Tren de rentat), té com a escenari una gasolinera amb auto rentat, únic nucli de vida en un barri deshabitat i a mig construir, producte inequívoc de la crisi immobiliària. La protagonista és una antiga representant sindical dels treballadors de SEAT que ha estat recentment acomiadada en un dels últims expedients de regulació de la feina. La jove intenta recompondre la seva vida amb la seva millor amiga, assajant totes dues el paper d’emprenedores al capdavant de l’auto rentat. El negoci promet ser pròsper: en aquell barri devastat sembla que els únics habitants possibles siguin els cotxes i els seus carrers buits són reclam perfecte per a una nodrida fauna de joves tuners que volen posar a prova els motors trucats dels seus bòlids.
Espectacle en català i castellà

Pedra de tartera

2011-05-15T10:00:00.000-07:00

Autor: Maria Barbal
Dramatúrgia: Marc Rosich
Adaptació teatral: Marc Rosich
Direcció: Lurdes Barba

Repartiment:
Marina Barberà és Conxa adolescent / Elvira
Rosa Cadafalch és Tia Encarnació
Roger Casamajor és Jaume / Mateu Jove
Annabel Castan és Delina
Max Figueres és Mateu petit / Jaumet
Àurea Márquez és Conxa
Max Megias és Mateu petit / Jaumet
Eduard Muntada és Oncle Ramon / Mossèn Miquel
Júlia Pedra és Conxa petita / Angeleta
Max Roca és Mateu petit / Jaumet
Marta Vidal és Conxa petita / Angeleta
Carla Vives és Conxa petita / Angeleta

Escenografia: Max Glaenzel amb la col·laboració d’Estel Cristià
Vestuari: Meritxell Muñoz
Il·luminació: Maria Domènech
So: Ramon Ciércoles
Espai sonor i música original: Sila
Imatges: Eugenio Szwarcer
Ajudants de direcció: Lidia Linuesa i Xavier Iglesias
Assessorament lingüístic: Xavier Macià, Noëlia Motlló i Ramon Sistac

Cap tècnic del teatre: Txema Orriols
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Premsa: Gerard Gort
Aplicacions gràfiques: sSB
Producció: Teatre Nacional de Catalunya i El Celler d’Espectacles de Lleida

Primera representació al Teatre Romea, 18 de maig de 2011

La gran història de les veus silenciades del nostre país

Pedra de tartera va suposar el debut literari de Maria Barbal (Tremp, 1949), i ben aviat es va convertir en un text clàssic i un autèntic fenomen editorial en diversos països, amb més de cinquanta-cinc edicions en diverses llengües. Tot just s'acaben de celebrar els vint-i-cinc anys de la seva publicació. Ambientat fonamentalment en el Pallars nadiu de l’autora, el llibre és el relat en primera persona de la vida de Conxa, que va des de començament de segle fins a la dècada de 1960. Un relat magnífic sobre la supervivència i el desarrelament.

Víctima passiva del seu temps, Conxa representa totes aquelles dones que, mentre la vida les obligava a callar, han vist com el temps passa per davant sense poder fer-hi res. A través de les seves paraules i, especialment, dels seus silencis, Barbal retrata la duresa de la vida d’una dona pagesa, mentre els ecos dels esdeveniments històrics que sacsegen el país, des de l’adveniment de la República fins a la dictadura, van arribant, a poc a poc, a les comarques del Pallars.

Amb direcció de Lurdes Barba i una nova adaptació per al teatre a càrrec de Marc Rosich, en la qual els temps de la novel·la travessen i conviuen en l’espai d’una cuina, aquest muntatge il·lumina un dels textos essencials de la literatura catalana contemporània amb el prisma dels records, els fantasmes, les pors i les esperances.

S’estrenen a Stuttgart els dos espectacles del projecte ‘People, cars & oil’, una coproducció dels teatres Romea i Schauspiel, i el Festival FÀCYL

2011-05-10T10:00:00.000-07:00

Després de mesos de treball aquest dimecres 4 de maig s’ha estrenat a Stuttgart el díptic teatral People, cars & oil, una coproducció del Teatre Romea, el SchauspielSttatstheater d’Stuttgart i el Festival FÀCYL. L’estrena va tenir molt bona acollida per part del públic alemany, que va dedicar llargs aplaudiments als dos espectacles.

Després de l’estrena els dos muntatges han estat en cartell al Schauspiel d’Stuttgart fins dissabte 7 de maig. El proper 6 de juny es representaran a Salamanca en el marc del FÀCYL i del 8 a l’11 de juny al Teatre Romea. Das Gestell fa temporada en solitari a Stuttgart del 10 al 29 de maig.

El projecte
Aquest ha estat un projecte compartit, basat en la creació de dos textos teatrals a l’entorn d’una mateixa idea per part d’un autor alemany i un autor català que a la vegada han estat portats a escena per un director de cada nacionalitat.
Stuttgart i Barcelona que, amb la indústria de firmes com Mercedes-Benz i Seat han viscut l’auge i crisi del sector automobilístic, són la base creativa d’unes històries basades en la gent, els cotxes i el petroli.

Car Wash
Car Wash (Túnel de rentat) és obra de Marc Rosich, la dirigeix l’alemanya Annette Pullen, i la interpreten sis actors catalans: Mercè Arànega, Jordi Andújar, Cristina Gàmiz, Oriol Genís, Mireia Pàmies i Carme Poll.
Car Wash té com a escenari una gasolinera amb auto rentat, únic nucli de vida en un barri deshabitat i a mig construir, producte inequívoc de la crisi immobiliària. La protagonista és una antiga representant sindical dels treballadors de SEAT que ha estat recentment acomiadada en un dels últims expedients de regulació de l’ocupació. La jove intenta refer la seva vida juntament amb la seva millor amiga, assajant totes dues el paper d’emprenedores al capdavant de l’auto rentat. El negoci promet ser pròsper: en aquest barri devastat sembla que els únics habitants possibles siguin els cotxes i els seus carrers buits són un reclam perfecte per a una nodrida fauna de joves tuners que volen posar a prova els motors trucats dels seus bòlids.

Das Gestell
Das Gestell (El prototip) ha estat escrita per Soeren Voima, dirigida per Josep Galindo i la representen actors de la companyia del teatre alemany.
L’obra presenta un activista ecologista que es trasllada a Stuttgart amb la seva família després de rebre una oferta de feina d’una important marca de cotxes. S’incorpora a l’equip que dissenyarà un nou prototip de cotxe no contaminant. Mentre l’antic activista té dilemes morals per col·laborar amb una indústria de la qual encara malfia, de nit la seva dona somnia un món dominat pels cotxes.

Calixto Bieito, director artístic del Teatre Romea, ha destacat la simbiosi entre els equips artístics i tècnics dels dos espectacles i subratlla la importància d’una col·laboració que no es limita als dos teatres i al festival Fàcyl de Salamanca sinó que també ha implicat el govern alemany amb una subvenció especial. En paraules de Bieito projectes com aquest marquen “una clara voluntat artística, social i integradora del paisatge creatiu europeu”.

La Avería

2011-04-25T10:00:00.000-07:00

Autor: FRIEDRICH DÜRRENMATT
Versió: FERNANDO SANSEGUNDO
Direcció: BLANCA PORTILLO

REPARTIMENT:
Juez | DANIEL GRAO
Mademoiselle Simone | EMMA SUÁREZ
Pilet | FERNANDO SOTO
Traps | JOSÉ LUIS GARCÍA-PÉREZ
Zorn | ASIER ETXEANDIA
Kummer | JOSÉ LUÍS TORRIJO

Ajudant de direcció: CARLOS MARTÍNEZ-ABARCA
Espai Escènic: ANDREA D’ODORICO
Vestuari: ELISA SANZ
Il·luminació: PEDRO YAGÜE
Música original: PABLO SALINAS
Creació Sonora: MARIANO GARCÍA
Coach de voz: CECILIA BLANCO
Moviment: MAR NAVARRO
Maquillatge i Perruqueria: ELENA CUEVAS
Caracterització: JAVIER HERNÁNDEZ
Disseny gràfic: JAVIER PORTILLO
Fotografies: SON AOUJIL
Attrezzo: MATÍAS CARBIA
Ajudant d’escenografia: LAURA FRIEYRO
Ajudant de vestuari: MAYKA CHAMORRO
Ajudant de maquillatge: RAQUEL GONZAGA

Direcció tècnica: AMALIA PORTES
Tècnic de so: ROBERTO TENA
Maquinaria: FERNANDO GÓMEZ
Construcció d’escenografia: ODEÓN DECORADOS

Assessoria: LEGISMADRID
Gerència: ISABEL ECHARREN
Direcció de Producció: BLANCA PORTILLO i CHUSA MARTÍN
Producció Executiva: CRISTINA GÓMEZ DEL PULGAR
Producció Administrativa: SUSANA RUBIO
Ajudant de Producció: CARLOS GONZÁLEZ DEL PUERTO
Cap tècnic del teatre: TXEMA ORRIOLS
Màrqueting i comunicació: PUBLIESPEC
Premsa: GERARD GORT
Aplicacions gràfiques: sSB

Una producció d’Avance P.T. i Entrecajas P.T. en coproducció amb el Teatro Arriaga

Distribució Avance P.T. i Entrecajas P.T.

Primera representació al Teatre Romea, el 28 d'abril de 2011.

Sobre La Avería

“La avería” ens proposa, a més de molts altres temes, un inquietant debat entre els conceptes de llei i justícia.

És legítim que, en aquesta societat en què vivim, lluitem amb força per aconseguir els nostres objectius, ascendint sobre aquelles persones que obstaculitzen el nostre camí, obrint-nos pas a cops de colze si cal? Sí, això no va contra la llei. Però, és just?

És legítim que, arribats a certa edat, se’ns exclogui de llocs de responsabilitat, se’ns allunyi de les nostres feines, se’ns negui la integració social? Sí, la llei no castiga aquestes acciones. Però, és just?

La llei, com a instrument objectiu que pretén unificar comportaments i eina per a neutralitzar els qui se surten de les normes establertes. La justícia, com a anàlisi subjectiva del món, una postura filosòfica davant els comportaments humans, vistos com sempre com a fets únics i irrepetibles. Dues formes de concebre el món.

“La avería” analitza la nostra societat i ens mostra un lloc on preval l’èxit d’un cert estatus; on el que importa és a quin grup pertanys; un món que exigeix guanyadors i arracona els perdedors; on es palpa una pèrdua gradual de valors com la solidaritat, el respecte per l’altre, el creixement espiritual, la generositat; on es premia l’ambició, la falta de escrúpols, la competitivitat…

“La avería” ens parla del desig de viure per part dels que, arribats a certa edat, ja estan pràcticament desnonats socialment; de la dificultat de l’home actual per analitzar la seva pròpia vida des d’un punt de vista humanista; del desig de ser algú, de tenir identitat en un món que s’entossudeix a generalitzar, a igualar-nos a tots.

És un viatge àcid, crític, irònic i, per moments, tràgic, cap a les profunditats de l’home i de la societat en què ens ha tocat viure.

Blanca Portillo

Manel"10 milles per veure una bona armadura"

2011-04-18T10:00:00.000-07:00

entrades exhaurides

© Manel http://www.manelweb.com

Manel publica el novembre de 2008 "Els millors professors europeus", un primer treball que recull ràpidament èxits de crítica i vendes: tercer disc nacional segons Rockdelux; millor disc pop rock a Enderrock; setè disc nacional a Mondosonoro; tercer disc nacional a El Periódico de Catalunya.

Als èxits de crítica cal sumar-hi el reconeixement en forma de premis: Premi Puig-Porret, Premi Arc al millor artista revelació, premis Enderrock al millor disc pop-rock i al millor grup revelació, Premio Pop-eye 09 al grup revelació, Premio Cinemad 2008 al millor videoclip, cinc nominacions als premis UFI de la Música Independiente.

Els millors professors europeus es porta en directe a tot Catalunya i a ciutats com Madrid, Buenos Aires i Londres i a festivals com el Primavera Club i el WOMAD Las Palmas i s'acomiada amb dos concerts al Palau de la Música de Barcelona.

Ara, després de més d'un any, els Manel ens presenten al Teatre Romea, i al llarg d'una setmana el seu nou treball: "10 milles per veure una bona armadura". Dilluns 18, dimarts 19, i de dijous 21 fins dissabte 23 d'abril, a 21:30h.

Cançó d'amor i de guerra

2011-04-10T10:00:00.000-07:00

Posada en escena de la versió íntegra amb direcció musical de Lluís Cabal i direcció escènica de Josep Gràcia

Música: Rafael Martínez Valls
Llibret: Lluís Capdevila i Víctor Mora

La popular sarsuela catalana es representarà en versió íntegra, fet molt poc habitual, a càrrec del Cor i l’Orquestra de l’Associació Música Arreu, amb direcció musical de Lluís Cabal i direcció escènica de Josep Gràcia, i amb Alba Ballús, Vicenç Esteve i Xavier Fernandez com a solistes.

Cançó d’amor i de guerra no s’escenificava en un gran teatre de Barcelona des de l’any 1983, quan es va representar al Gran Teatre del Liceu.

Del 14 al 17 d’abril de 2011 al Teatre Romea

Cançó d'amor i de guerra

Ens trobem davant de la sarsuela catalana per excel·lència.

Creada l’any 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera sota el títol “Els soldats de l’ideal”, “Cançó d’amor i de guerra” va ser prohibida per la censura de l’època i després d’algunes modificacions —la mes significativa de les quals, el títol—, es va estrenar al “Teatre Nou” de Barcelona, amb un èxit tal que en 3 anys es van fer més de 2.000 representacions.

Aquesta sarsuela, ambientada l’any 1793 enmig dels convulsos anys de la revolució francesa i amb una història d’amor com a excusa, ens endinsa en un món en canvi constant i té en el clam a la llibertat el seu fil conductor.

A partir d’un excel·lent llibret de Lluís Capdevila i Víctor Mora, el compositor valencià Rafael Martínez Valls escriu una partitura molt inspirada i lírica. En ella barreja magistralment el folklore català, el lirisme verista i, no hi podien faltar, certes atmosferes i harmonies wagnerianes que tant havien arrelat en la cultura musical catalana de l’època, arran de la reivindicació d’una lírica pròpia iniciada per Enric Morera a principis del segle XX. Cal destacar que hi ha catalogades prop de 400 sarsueles catalanes, gairebé totes del període 1890-1940.

Tot i haver-se’n fet milers de representacions, a l’hora de posar-la en escena hem procurat ser fidels a l’obra i hem volgut transmetre l’esperit i la frescor que de ben segur es van respirar aquella nit d’estrena el 26 d’abril de 1926. A aquells que no la conegueu, us emplacem a deixar-vos seduir per la seva màgia i als qui ja l’hagueu vist us invitem a gaudir-la com si fos el primer cop. Estem segurs que redescobrireu la bellesa d’aquesta gran obra.

Pluja Constant A Steady Rain, de Keith Huff

2011-03-20T10:00:00.000-07:00

Pluja Constant explica la història de dos policies de Chicago, amics de sempre, i les seves vivències, totalment diferents, d'uns dies terribles que van canviar les seves vides per sempre.

Els policies Joey i Denny són companys i amics des de fa molt temps. Joey és solitari i solter, i Denny està casat i té fills; ambdós estan carregats de problemes i defectes. L’introvertit Joey lluita contra l’alcoholisme i Denny està constantment enfadat i obsessionat amb defensar la seva família de qualsevol amenaça.

Els actors Joel Joan i Pere Ponce interpreten un thriller policial, dur i punyent; on la feina de policial dels dos amics i companys, els involucra en una disputa a un barri de Chicago, que els posarà a prova i canviarà per sempre més les seves vides. Aquesta obra és una conversa a dos bandes en la que els actors oferiran descripcions minucioses sobre les terribles experiències que han presenciat mentre una pluja constant cau sobre l'escenari. En Joey i en Denny expliquen la mateixa versió, en un diàleg circular que mai arriba a coincidir. Parlen directament al públic i expliquen la seva història que, de tant en tant, no és exactament la mateixa història. A vegades testifiquen davant d’una junta de revisió d’Afers Interns. A vegades rivalitzen l’un amb l’altre per imposar la seva credibilitat. Un combat dramàtic que, a la fí, és una emocional història negra i poètica que commou a l’espectador.

L’autor

Keith Huff, autor de Pluja Constant té un MFA en dramaturgia per la Universitat d'Iowa d’EEUU. Escriptor de prestigi al seu país, l'èxit teatral de Pluja Constant l'ha duta a estar actualment en procés d'adaptació per a una pel.lícula i una sèrie amb seu a Chicago.

Pluja Constant

2011-03-15T10:00:00.000-07:00

Títol original: A Steady Rain
Autor: Keith Huff
Traducció al català: Ernest Riera
Direcció: Pau Miró

Intèrprets:
Denny · Joel Joan
Joey · Pere Ponce

Espai escènic: Sebastià Brosa
Il·luminació: Albert Faura
Vestuari: Susanna de la Fuente
Espai sonor: Javier Gamazo
Caracterització: Toni Santos
Assessorament aikido: Francesc Canudas

Direcció de producció: Amparo Martínez
Cap de producció: Maite Pijuan
Producció executiva: Marina Vilardell
Direcció tècnica: Miguel Montes
Ajudant de direcció: Enric Llort
Regidora / Sastressa: Bego Lardín
Cap tècnic del teatre: Txema Orriols
Tècnic de so: Ander Condon
Construcció espai escenogràfic: El Teler, S.C.C.L

Disseny Gràfic: sSB
Reportatge Fotogràfic: Ninstudio
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Premsa: Gerard Gort

Primera representació al Teatre Romea, el 23 de març de 2011.

SINOPSIS

Els policies Joey i Denny són companys i amics des de fa molt temps. Joey és solitari i solter, i Denny està casat i té fills; ambdós estan carregats de problemes i defectes. L’introvertit Joey lluita contra l’alcoholisme i en secret està enamorat de la dona del seu col·lega Denny, Connie. Denny està constantment enfadat i obsessionat amb defensar la seva família de qualsevol amenaça. Pluja constant és un monòleg a dues veus.
Joey i Denny, dos policies de Chicago, parlen directament al públic o es dirigeixen l’un a l’altre. Expliquen la seva història que, de tant en tant, no és exactament la mateixa història. A vegades testifiquen davant d’una junta de revisió d’Afers Interns. A vegades rivalitzen l’un amb l’altre per imposar la seva versió dels fets.

El Salt de Nijinsky

2011-03-10T10:00:00.000-08:00

Idea original i direcció artística: Maria Rovira

Ballarins:
Edmundo Pezzopane
Pere Molsosa
María Garriga
Reinaldo Ribeiro
Daniel Rosado
Sol Vázquez

Música: Javier Gamazo, Marc Álvarez
Escenografia: Mario Herrero, Josu González
Il·luminació: Xavier Valls
Vestuari: Susana Fernández
Confecció vestuari: Severino, Carol & Elga
Producció musical: Hermétikka
Producció tècnica: Xavi Valls, Noutres SL
Producció executiva: Enric Molner

Cap tècnic del teatre: Txema Orriols

Màrqueting i comunicació: Publiespec
Premsa: Gerard Gort/Comedia
Fotografia: Xavier Valls, Xènia Viñas
Disseny gràfic: sSB

Una producció de : Trànsit Dansa

Durada: 60 minuts (sense entreacte)

Primera representació al Teatre Romea, el 15 de març de 2011

Amb la col·laboració de Ajuntament de Mataró, Icub, Gene (dpt. Cultura i Inaem)

El salt de Nijinsky és un espectacle inspirat en una foto del ballarí Vaslav Nijinsky, a qui l’esquizofrènia va obligar a abandonar la carrera artística. El també ballarí Serge Lifar, durant una visita, amb la intenció de refrescar-li la memòria, executa davant seu alguns passos de les seves coreografies i de sobte Nijinsky salta i és caçat al vol per l’objectiu del fotògraf. Una instantània que serveix de punt de partida a Maria Rovira per concebre un espectacle que indagués sobre els misteris de la memòria i a la vegada aprofundís en els significats metafòrics del salt. La coreografia gira a l’entorn del salt com a joc, ritual, dansa i competició atlètica. I també dels impulsos que ens porten a enlairar-nos del terra, a elevar-nos.

El 2008 la companyia Trànsit va obtenir amb aquest muntatge el Premi Butaca al millor espectacle de dansa de la temporada. Estrenat al Grec del 2007, El salt de Nijinsky ha fet gira per tot Catalunya, Madrid, l’Argentina, Uruguai i Croàcia i ha estat vist per més de 20.000 espectadors.

Trànsit Dansa posa ara el punt final aquesta gira al teatre Romea de Barcelona, amb 7 úniques funcions.

#twitteatreel twittcol·loqui al #Romea

2011-02-25T10:00:00.000-08:00

Un col·loqui amb actors i actrius, i la directora de Conte d’Hivern, Carme Portaceli, va tenir lloc al Teatre Romea, després de la representació de l'obra, el dijous 24 de febrer. Aquesta vegada amb el valor afegit que molts internautes van participar-hi a través de la xarxa.
Amb l’etiqueta “twitteatre” com a fil conductor es va dur a terme un intercanvi d’opinions entre espectadors, integrants de l’obra i internautes, obrint la porta a una experiència diferent en el camp de la relació entre cultura i xarxa.

foto @annits

La participació a Internet mitjançant el canal Twitter, un espai on només pots escriure 140 caràcters per post, genera una conversa on s’intervé de forma agregada en un continuum informatiu, que va propiciar que un debat clàssic, on fins ara només haguessin pogut intervenir les persones que físicament es trobaven al Teatre Romea en aquell moment, donés cabuda a la participació de persones que, seguint twitter, van ampliar el camp de relació entre espectador i obra, per arribar a una experiència diferent que proporciona una nova forma d’entendre el teatre com a acció cultural.

La possibilitat d’introduir el concepte de conversa 2.0 de la xarxa al teatre, mitjançant els internautes, i les pròpies aportacions dels protagonistes i la directora de l’obra, trenca la linealitat d’espectador i actor, portant a la virtualitat, una realitat emocionalment intensa que s’amplifica amb l’aportació d’Internet com a nova forma de viure i entendre la cultura.

Alguns dels assistents
i dels “espectadors de la xarxa” van escriure:

enkil_: RT @tr3sc: "Shakespeare estaria avui a twitter segur" #twitteatre
veure tweet

pep_pla: Ajuda molt a entendre el final! RT @molle123: És interessant donar un cop d'ull a l'obra abans de venir a veure- la al teatre? #twitteatre
veure tweet

Butaquesisomnis: Després de seguir el #twitteatre del @Teatre_Romea m'han agafat moltes ganes de veure 'Conte d'Hivern' dirigit per la Carme Portaceli...
veure tweet

@patdeandres: #twitteatre Carme y @brivallvell explican la aprox al personaje, muy física, y una psicología q se construye a medida q avanza el trabajo
veure tweet

Jordi_Ingerto: David Bagés @brivallvell explicant com treballa el seu personatge #twitteatre
veure tweet

AmadeuBrugues: @marisolbcn #twitteatre http://yfrog.com/gy7apvwj
veure tweet

marisolbcn: @AmadeuBrugues buenu, el diàleg, la conversa, si es llegeixen els tuits... com ho veieu els que sou allà. Gràcies! :-) #twitteatre
veure tweet

AmadeuBrugues: La directora ens explica el final de l'obra. Els que no sou aquí no ho sabreu mai. Ànims. #twitteatre
veure tweet

twittcol·loqui al #Romea

2011-02-20T10:00:00.000-08:00

El Teatre Romea posa en marxa una iniciativa innovadora per promoure la interacció i el debat entre el públic, els creadors i els actors utilitzant els nous canals a la xarxa que ens permeten una major proximitat; es tracta del twittcol·loqui.

El dijous 24 de febrer, després de la funció de Conte d’hivern, de William Shakespeare, una producció de la Factoria Escènica Internacional (FEI) dirigida per Carme Portaceli, realitzarem la primera d’aquestes trobades twittcol·loqui.

Et convidem doncs a que vinguis al teatre aquest dia i que participis del col·loqui que farem desprès amb Carme Portaceli, directora de Conte d’Hivern i els actors al mateix teatre. És una forma de viure i explicar l’experiència del teatre, amb tots els seus protagonistes en directe.

A partir de les 22.45h el diàleg es podrà seguir a través d'una pantalla a la sala del teatre i mitjançant el twitter del Romea:

http://twitter.com/teatre_romea

Hi intervindran Carme Portaceli, directora de l'obra, els actors, Nao Albet, David Bagés, Neus Bernaus, Gabriela Flores, Albert Pérez, i el músic Dani Nel·lo.

Aconsegueix la teva entrada

Aconsegueix la teva entrada a Promentrada Vip i participa!

Conte d'Hivern

2011-02-10T10:00:00.000-08:00

Autor: William Shakespeare
Direcció i Dramatúrgia: Carme Portaceli
Traducció al català: Joan Sellent

Intèrprets (Per ordre alfabètic):
Florizel · Nao Albet
Leontes · David Bagés
Perdita · Neus Bernaus
Hermione i Paulina · Gabriela Flores
Camil i Antígon · Albert Pérez
Políxenes · Manel Sans

Músics:
Dani Nel·lo
Jordi Prats

Espai Escènic i Il·luminació: Paco Azorín
Música i Direcció Musical: Dani Nel·lo
Vestuari: Laura García
Disseny de So: Roc Mateu
Arranjaments: Jordi Prats
Disseny de Vídeo: Eugenio Szwarcer
Coreografia: Ferran Carvajal
Maquillatge: Toni Santos
Ajudant de Direcció: Ricard Soler
Ajudant d’escenografia i Producció Tècnica: Jordi Soler i Prim
Producció Executiva: Casiana Monczar

Regidora: Maria de Frutos
Tècnic de Llums: Miguel Muñoz
Construcció d’escenografia: Arts-Cenics
Confecció de Vestuari: aiCarmela

Cap tècnic del teatre: Txema Orriols

Disseny de la imatge: David Ruano i Paco Amate
Disseny gràfic: Fernando Fernández
Aplicacions gràfiques: sSB
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Premsa: Gerard Gort / Comedia, SL

Una producció de FEI – FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL

Agraïments: Juan Carlos Martel, Eugènia Ustrell, Xavier Basiana i Sergi Torrecilla.

Primera representació al Teatre Romea, el 16 de febrer de 2011.

Sinopsis

Leontes, està convençut que la seva esposa i el seu millor amic, Polixilenes tenen un idil·li. Malgrat les súpliques de la seva dona per defensar la seva innocència, Leontes es deixarà portar per la gelosia destruint la seva família. Perdita, la seva filla donada per morta poc temps després de néixer, i el fill de Políxenes, portaran el desenllaç a aquest conte. Un conte on l’empenediment crea un desenllaç fantàstic.
Conte d’hivern és segurament la penúltima obra de William Shakespeare, inspirada en la tragicomèdia romancesca. Tracta sobre les relacions en una trama de pèrdua i recuperació, discòrdia i reconciliació.

El Quadern Gris

2011-01-20T10:00:00.000-08:00

Adaptació: Carles Guillén i Joan Ollé
Direcció: Joan Ollé

Repartiment:
Joan Anguera
Ivan Benet
Montserrat Carulla

Veu en off: Josep Pla

Ajudant de direcció: Iban Beltran
Escenografia i disseny de vídeo: Eugenio Szwarcer
Vestuari: Míriam Compte
Il·luminació: Lionel Spycher
Espai sonor: Damien Bazin
Caracterització: Núria Llunell

Ajudant d'escenografia: Paula Bosch
Regidoria: Maria de Frutos
Tècnic de so i video: Damien Bazin
Cap tècnic de companyia: Iñigo Basauri
Cap tècnic del teatre: Txema Orriols

Construcció escenografia: Forja del Vallés, Persianes Rull, Castells Planas
Tematització escenografia: Dbòlit
Confecció vestuari: Goretti Sastrería Teatral

Imatge: Bisdixit
Fotografies: David Ruano
Màrqueting i comunicació: Publiespec
Premsa: Gerard Gort
Aplicacions gràfiques: sSB

Producció executiva: Lola Davó

Direcció de producció: Josep Domènech – Bitò Produccions

Una coproducció d’EL CANAL Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona i Grec 09 Festival de Barcelona

Agraïments: Fundació Josep Pla, Ateneu Barcelonès, Frank Keerl, Modest Prats, Josep Maria Fonalleras i María Guillén.

Primera representació al Teatre Romea, el 25 de gener de 2011.

Sinopsis

“Decideixo de començar aquest dietari. Hi escriuré - just per passar l´estona, a la bona de Déu- el que se m'anirà presentant”. Així comença El quadern gris, el 8 de març del 1.918, quan la Primera Gran Guerra és a les acaballes i Rússia ja ha fet la seva Revolució. L'última ratlla l'escriurà Josep Pla el 15 de novembre del 1919, dos dies abans d´anar-se´n cap a París com a corresponsal del diari “La Publicidad”. Tenia vint-i-un anys.

El quadern gris veu la llum el 1966, profundament reelaborat, com a primer volum de les seves Obres Completes: l'alumne corregit pel mestre. Què anota Pla al llarg d'aquest llarg any i mig? Totes les coses de les que està feta la seva vida d'estudiant: Palafrugell, Montaigne, els ous de reig, les dones, la penya de l´Ateneu, els dies de Festa Major, Eugeni d'Ors, l'amistat, les Rambles, el tabac, els colors del cel, l'escriptura… I nosaltres ho llegim avui com si hagués estat escrit abans d'ahir, tal i com parla la gent, molt lluny de qualsevol afectació.

Pot resultar teatral la lectura d'uns quants fragments d'un dietari?
Pot un sol adjectiu precís dibuixar mil paisatges?
Ens trobem davant d´allò que abans en dèiem cabaret literari?
Teatre de la paraula?

Joan Ollé